Denuncia de una familiar por el trato recibido en la cárcel de León

J. Antonio Molina y su pareja consiguen que les vuelvan a autorizar las visitas después de 4 meses, ya que al compañero le desautorizaron todas las personas que tenia en su lista de comunicaciones y teléfonos, sin justificación alguna. Después de lucharlo mucho, cuando consigue volver a tener los contactos autorizados, J. Antonio pide para el 17-18 de junio un vis a vis, con los días de antelación que se exigen en ese centro. Y de la noche a la mañana se lo cambian para el día 10 de junio. Por lo que su pareja tiene que buscarse la vida para ir desde Granada hasta León y no perder el vis a vis.

Entra ella a las 16’30 y todo bien. Nerviosxs después de tantos meses sin poder estar juntxs. Cuando llevan un rato en la habitación, a ella le da un mareo y pierde el conocimiento. Al rato reacciona pero no está ubicada, no sabe donde está ni qué es lo que ha pasado. Sus palabras no son coherentes. Vienen los carceleros a llamar a la puerta y J.Antonio les explica que su pareja se ha puesto mal, que se ha mareado y que es algo que le pasa a veces, porque tiene fuertes problemas de jaqueca y dolores de cabeza, y que a veces ha recibido tratamiento. Pide que llamen a una ambulancia, ya que ella está sola aquí, ha venido sola y no la espera nadie fuera.

Los carceleros la hacen esperar. Le quitan la bolsa de la mano y la registran. La llevan para afuera “ve bajando, ve bajando!”. Los carceleros empiezan ha hablarla a voces, gritando «como si fuera sorda, o como si fuera inútil», según nos describe esta persona. Ella rompe a llorar, de los nervios, del miedo, del trato que recibe. Se siente bloqueada. Dice que la trataron como una mierda, y no quisieron llamar a la ambulancia. La medico que había dentro se negó a salir para verla.

Escucha desorientada como dicen “Ellos sabrán, ellos sabrán lo que habran tomado!”. «A él llevarle a ingresos para hacerle un cacheo integro», «Esta habrá tomado algo, esta está drogada». Ella le dice que no está drogada, que no toma nada, que no le gusta ni el alcohol. Le empiezan a gritar que llame por telefono a alguien para que le vengan a buscar “no sabes coger el teléfono y llamar?!”, “venga, abre la taquilla!”. Todo gritado, con prisas, a voces.

Ella llama a la taxista que siempre la lleva a prisión, para que la recoja. Cuando llega, los carceleros le dicen a la taxista que se la lleve ya, que la lleve al centro medico o donde ella vea, o en el hostal donde esté. Con prisas para quitársela de encima. Se sube en el taxi.

Contacta con nosotrxs para denunciar públicamente esta vivencia, y visibilizar el trato que reciben también familiares o amigxs de personas presas. Trato que a menudo es degradante, humillante, a base de chantajes, jugando siempre con la desinformación.

“És lamentable que tot això no sigui un escàndol. Acabaré penjat a la cel.la”

Compartim una nova carta de l’Agustí. Ens actualitza la seva situació i denuncia com el del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya li reté i demana diners de la seva Pensió No Contributiva (PNC) per “cobrar-se” el manteniment que la presó. En les seves paraules deixa ben clar que la situació és insostenible tant per ell com per la seva família.

Afegim que fa un parell de dies ens arriba la noticia que després d’un vis a vis l’acusen de tenir droga. Se l’enduen, el despullen i li fan plaques. En aquest moment hi ha allí un dels carcellers que el va torturar a Brians. El treuen al passadís i quan ja l’estaven conduint al mòdul tornen a per ell i li tornen a fer plaques, tancant-lo en una habitació minúscula amb un vàter, on feia una calor horrible i sense aigua, intentant que cagués per si trobaven droga. Com que no pot cagar el porten a l’hospital per realitzar-li més plaques. No troben res. Malgrat això als dies li comuniquen que han trobat una substancia, sense especificar quina quantitat ni què és. Li han tallat els vis a vis i l’entrada de paquets durant 9 mesos. Actualment es troba en aillament.

Com sempre, al final de la carta deixem el nom i direcció perquè li envieu una carta en mostra de suport.

Maig 2025. Centre Penitenciari Lledoners.

Estimats XXX i YYY; gràcies per fer-me arribar tants testimonis envers l’àmbit penitenciari. Ajuda a adonar-te que no és només a tu a qui t’han torturat, sense treva i que no se’n cansen també.

La meva situació no para d’empitjorar i probablement acabi penjat algun d’aquests dies. Tinc una targeta de persona discapacitada, on s’especifica el % de discapacitat, un 89%, tenir o no la mobilitat reduïda i tenir o no dret a ser ajudat per una 3a persona. En el meu cas tinc totes tres condicions, malauradament, a més d’un 2n grau de dependència.

Doncs bé, en aquest estat i condicions, i acreditant tot l’anterior, em mantenen a un mòdul ordinari, sense ajut de 3es persones per rentar-me o vestir-me, ple de barreres arquitectòniques com escales, les quals pujo amb enorme dificultat i perquè no tinc més opció que pujar. Però és que aquest mes de maig, han anat més enllà, si creieu que no podia ésser, em sap greu decebre-us, però el cas és que d’un import de 620€ que rebia de la meva PNC, m’han “retingut/ROBAT”430€ en concepte de pagament de la manutenció i el menjar al centre.

Però és encara més greu, perquè procedeix des del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat. ¿Per què jo soc l’únic que pago per estar aquí?

Parlant del chabolo, estic aïllat per sanció de 6 dies, però el matalàs i la cadira me’ls cobren a raó de 100€/setmanals. PORNOGRÀFIC!

Soc pare i avi, i tenim un pis on viuen la dona, dos fills, neta i net, de tots ells només la dona treballa ½ jornada, amb lo qual els “INSERTADORS”, en cobrar-me per estar a presó, han aconseguit deixar en situació d’exclusió social a una família completa (3 generacions).

Ni tan sols he estat notificat, bueno sí, la notificació que he rebut és la que us deixarà de pasta de boniato, per acabar-ho d’adobar. El Departament de Drets Socials i Inclusió em reclama 14.211€ en un plaç de 30 dies, en concepte dels últims 5 anys de manutenció i manteniment als centres catalans.

Necessito ajuda jurídica, per tal de recuperar el complement, o la part retinguda pel Centre Penitenciari i per no haver de pagar els 14.211€; això si no és massa tard i em foten a la família sencera al carrer per impagament de lloguer…

Jo per discapacitat no puc treballar i aquesta és la raó de la PNC, és l’única forma de col·laborar per tirar endavant 3 generacions convivint sota el mateix sostre.

En fi, segur que algú paga el menjar i la cel·la de la resta d’interns, la pregunta és per què PERSEGUEIXEN ELS DINERS DELS PENSIONISTES RECLUSOS, ABUSANT I PROVOCANT AUTÈNTIQUES DEBACLES FAMILIARS.

EM PENJARÉ, A LA CEL·LA, PER LA FALTA DE SENSIBILITAT, RECOLZAMENT I SOLIDARITAT DEL POBLE CATALÀ cap a una persona a qui han torturat, traslladat per la força, i ara, robat el seu sustent i el de la família.

S’omplen la boca de la maleïda REINSERCIÓ, SON ELS DEPARTAMENTS CATALANS DEDICATS A LA INCLUSIÓ I DRETS SOCIALS, QUI, EXCLOUEN DES DE FORA LA PRESÓ, IMPOSSIBILITANT REINSERCIÓ AL CARRER.

ÉS LAMENTABLE QUE NO SIGUI UN ESCÀNDOL MAJÚSCUL. Estan fomentant un suicïdi.

Per escriure al company:

Agustí Chicharro Parent

Centre Penitenciari Lledoners

C-55, Km. 37

08250 Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona)

CONCENTRACIÓ: Carceller, no em toquis les cartes!

Continuant amb la campanya contra la manipulació del correu, hem decidit fer aquesta concentració. Com explicàvem en el comunicat conjunt: (https://lacorda.noblogs.org/post/2025/06/09/carcelerx-no-me-toques-las-cartas/), de forma recurrent les cartes que envien o reben les persones preses són obertes, llegides i manipulades. De vegades retornades al.legant que la persona no es troba en aquella presó quan sabem del cert que està allí. Cartes “desaparegudes” i que mai arriben, les quals tenen fotografies personals o documentació com DNIs o contractes de telèfon. Davant d’aquests fets, la resposta que es dóna des de les presons és “la culpa és de Correus”.

Les cartes són la principal via de comunicació per a moltíssimes persones preses, un dels pocs elements que les manté conectades amb el món exterior i que ajuden a reduir l’aïllament i la soledat.

Convoquem el pròxim DIMECRES 25 DE JUNY a una CONCENTRACIÓ davant l’oficina de Correus de plaça Corsini (Tarragona), a les 19’00h. Perquè la manipulació del correu és un fet gravíssim, i la institució carceraria sempre compta amb la impunitat, el silenci i l’opacitat.

Resum del Escape Prison & Win Tattoo

El passat dissabte vam organitzar “Escape Prison & Win Tattoo”, una jornada basada en una experiencia sensorial, on vam intentar que les persones participants connectessin amb emocions derivades i relacionades amb la privació de llibertat.

Unes 25 persones van venir a l’activitat, i amb curiositat van entrar en grups de 4 al recorregut que haviem preparat a diferents espais de La Col.lectiva. Després d’una primera parada on simulavem un registre d’entrada a la presó, feiem passar a una sala completament buida i a fosca, on seien en un banc per a escoltar diferents testimonis reals de persones amb qui hem tingut contacte i que han passat per la presó. Aquests audios anaven acompanyats d’una projecció de diferents imatges i videos. Després de deu minuts conduiem al grup a una altra sala petita, que volia recrear en tamany i decoració una cel.la d’aïllament. Allí explicavem què vol dir l’aillament penitenciari i el 1r grau, i demanavem que pensessin què farien en un espai així durant dies, setmanes, mesos… En aquesta cel·la hi havia diferents elements per a reflexionar. Entre d’altres coses, a la paret podien llegir diferents trossos de cartes, testimonis escrits de persones preses en diferents presons de Catalunya i de l’Estat. També escoltaven un audio de 3 minuts, que simulava el que es diu cada dia per la megafonia de qualsevol presó. Després d’una estona se’ls obria la porta, i allí es trobaven en l’ultim espai. La sala gran, on hi havia diferents activitats per a expressar el que havien sentit durant el recorregut. Així com un punt de carteig i la nostra distri. Quan tots els grups van completar el recorregut, es va sortejar un tattoo valorat en 250€ entre totes les que van venir (felicitats a la guanyadora!) i vam sopar plegades.

Esperem haver contribuit a apropar la crueltat, la destrucció i l’absurdesa que suposen les presons i haver generat un espai de reflexió i debat. Ens veiem a la propera!

Presentació del llibre «Abolició» d’Angela Davis

El proper dijous 19 estem convidades a formar part d’aquest acte a la llibreria cooperativa El Soterrani, de Tarragona. Es tracta de la presentació del llibre “Abolició”, un recull d’assaigs i discursos de la revolucionaria Angela Y. Davis.

Un espai on conèixer el llibre i la seva autora, i debatre entorn a temes com el càstig, la seguretat, què passa a les presons i quina és la resposta social davant de tot això.

Estima els llibres, odia el capitalisme!

Carcelerx, no me toques las cartas

Distintos grupos anticarcelarios y la sección sindical de CGT Correos, sacamos un comunicado en esta segunda semana de junio para visibilizar y denunciar la manipulación del correo por parte de carcelerxs que «trabajan» en las cárceles de todo el Estado. Las cartas no desaparecen solas y no se abren solas. De forma recurrente vemos -nosotrxs desde fuera y lxs presxs desde dentro- como la correspondencia es leída, abierta, manipulada, extraviada o devuelta. Ante estos hechos tan graves, la respuesta que se da siempre desde las prisiones es que es culpa de Correos. Evadiendo así su responsabilidad, escupiendo falsas excusas y, lo que casi que es peor, echando la culpa a lxs trabajadorxs de Correos. Animamos a más grupos, secciones de Correos y personas individuales a difundir este comunicado y posicionarse ante la manipulación del correo.

ESCAPE PRISON….. WIN TATTOO!! Vols participar d’un Escape Room diferent?

El proper dissabte 14 de juny organitzem al centre social La Col.lectiva (Reus) aquesta experiencia sensorial per apropar a les participants a emocions i pensaments que neixen de la privació de llibertat. Què veieu? Què escolteu? Què sentiu? Què penseu? Un recorregut per diferents espais on intentarem que experimenteu sensacions diverses, que pugueu mirar cap endins i plantejar-vos com és la realitat que han de viure milers de persones a qui es castiga i s’oblida entre murs de formigó.

Al acabar farem un soparet (V) per compartir una estona plegades i sortejarem un pedazo tattoo valorat en 250€ entre totes les persones participants!!

ESCAPA DE LA PRESÓ…. I GUANYA UN TATUATGE!

*Entrada al Escape + sopar + participació del sorteig: 10€

*Agraïm si pots confirmar l’assistència a través del nostre correu lacorda@riseup.net o a través del instagram @lacordapresxs

Us esperem amb ganes!

“Sin partes y en el módulo conflictivo ¿porqué? Yo quiero que me saquen de aquí”

Recibimos carta de una persona presa en Puerto III (Cádiz) y aquí compartimos parte de ella. Comenta, entre otras cosas, las deficiencias sanitarias especialmente en salud mental, y pone algunos ejemplos de ello.

Centro Penitenciario Puerto III. Mayo 2025

Espero que a la llegada de esta carta te encuentres tu y todos tus seres queridos en perfecto estado de salud y moral.

Me ha alegrado mucho tu carta pues te cuento un poco sobre mi y sobretodo lo que estamos pasando en esta cárcel. Mira X yo estoy en prisión por estafa, llevo 6 años y medio, y no sé aún lo que me queda. Esta cárcel, con perdón, es una puta mierda: no tenemos médicos, solo hay tres o cuatro y psiquiatras no tenemos, no nos ponen medicación para los brotes psicóticos y si vas a urgencias o a enfermería a que te pongan algún ansiolítico, te hartan a palos, te pegan. Me gustaría que denunciaras en tus redes sociales, pero sin poner mi nombre, todo lo que estamos pagando y todo lo que estamos pasando.

Yo estoy en el peor módulo de esta cárcel, en el módulo uno, máximo conflictivo y no quieren sacarme de aquí. No sé porque, yo no tengo ningún parte, llevo pidiendo un cambio de módulo dos o tres meses, y nada. Aquí en este módulo hay un niño de 19 años que debería estar en el módulo de menores. A este chaval le entran ataques epilépticos y no le mandan ningún tipo de medicación, también le entran ataques psicóticos y no le ve ni el psiquiatra, ni los servicios médicos le mandan ningún tipo de medicación. Está sufriendo malos tratos psicológicos por los servicios médicos, es una vergüenza.

«La jirafa y la torre». Cárcel de Estremera – Madrid

Compartimos aquí parte de una carta del compa Cherra, que nos escribe desde Estremera. Pero especialmente queríamos mostrar este dibujo increíble, emotivo y precioso que nos ha regalado. Brutal el dibujo y el significado que la da, descrito en esta carta.

Abril 2025

Buenos dias X, ¿como te va la vida?

Acabo de regresar a este presidio y me han entregado cartas tuyas. Muchisimas gracias por acordarte de mi. Por cierto, la postal “navideña” está guapisima.

No te he podido escribir antes porque he estado de cunda y no me acordaba de la dirección. Además, en los traslados me han perdido cosas, como una de las carpetas donde guardaba escritos y cartas.

Afortunadamente todo ha quedado sobreseido, por lo que en un año y medio, saldré en libertad definitiva. Esto me alegra y a la vez me da vértigo, pues no tengo donde ir y a mi edad y con el rechazo generalizado de esta sociedad, pues no es nada facil. Esto me genera una mezcla de depresión y ansiedad.

Te mando un dibujillo “La jirafa y la torre”. El patio que se ve es tal cual como es esta cárcel vista desde la peluquería del módulo 3, con la torre vigilándonos y una jirafa que pasaba por allí aquel día. He querido plasmar la comprensión y la compasión. Si te fijas, la jirafa forma un corazón con el preso, que soy yo. El dolor del reo, con ese contacto desaparece, yéndose por una de las arterias del corazón, a la basura y a la alcantarilla.

Espero que te guste. Si puedes mándame algun sello y si te apetece cuéntame como te va todo.

Un abrazo muy fuerte

CherrA

Parlem de presons. Can Batlló (Bcn) 25.04.2025

El proper divendres 25 d’abril estem convidades a participar de la jornada «Parlem de presons», a l’Ateneu Can Batlló (Sants, Barcelona). A les 18’00h s’obren les portes amb parades de llibres i una exposició de temàtica anticarceraria.

A les 19’00h Daniel Pont presenta el seu llibre «Entre el azar y la necesidad «Midiendo escrupulosamente los aspectos espectaculares y mitificantes de toda una vida de huidas, atracos, motines y persecuciones, este libro, fruto de años de conversaciones con Ignacio González, ofrece uno de los testimonios más valiosos sobre la realidad de la Transición y la supuesta democracia. La vida de alguien que construyó su propia libertad sin olvidar su origen y desde la conciencia y la solidaridad colectivas.«

Al acabar es dóna lloc a una taula rodona amb el mateix Daniel i els grups anticarceraris Clivella 25 i La Corda, per a parlar del passat, del present i del futur de les presons i la lluita contra aquestes.