«He estat perseguit, amenaçat, apallissat, torturat, robat, estafat i assetjat sexualment per funcionaris del DERT»

Compartim aquí part de les duríssimes cartes rebudes de l’Agustí, un company pres a Lledoners. Relata diverses situacions de tortura, maltractes i desatenció medica. També comparteix quina és la seva situació a la presó i les enormes dificultats per sobreviure. A sota posem el seu nom i direcció, i us animem fortament a escriure-li.

Centre Penitenciari de Lledoners. Març 2025.

Tinc moltes denúncies que cal treure fora els murs, he estat perseguit, amenaçat, apallissat, torturat, robat, estafat i assetjat sexualment per funcionaris catalans del Mòdul DERT de Brians 2, catalans torturant a catalans.

Em van obligar a traslladar-me a Lledoners per la força, malgrat tenir l’arrelament familiar a Martorell. Al no haver-hi motivació escrita del trasllat i jo negar-me em van apallissar, durant 800m; arrossegant-me la cara pel ciment, colpejant tot el cos, pujant-se sobre la meva esquena; una esquena ortopèdica fixada amb 39 caragols.

Tinc acreditat un 89% de discapacitat física, necessitat d’ajuda d’una 3a persona, un 2n grau de dependència i la mobilitat reduïda, però no importa, el dany causat queda impune. No percebo ni un euro de la llei de dependència malgrat l’acreditació.

No hi ha conseqüències de cap mena per a ningú dels Centres. Falsegen els informes, definitivament han fet la seva llei a mida del seu poder.

M’han fet beure orina, posat un morrió i lligat de canells i turmells en un llit de tortura…

En el trasllat de Brians a Lledoners s’ha extraviat la roba i la TV ha arribat rebentada. Després del trasllat les represàlies continuen. A nivell personal, mitjançant infinitat de sancions inventades provinents de brians 2, registres recurrents, vagues de fam… A nivell econòmic, al voler-me cobrar la manutenció de la cel•la i a nivell mèdic on han fet desaparèixer deliberadament radiografies reals de la cirurgia ortopèdica de la meva esquena així com la resta d’informació. Tampoc tinc les cures (higiene, ungles, vestir) o ajuda legalment tipificada, encara més, em tenen en un mòdul ordinari tot i que el meu és òbviament el d’Infermeria.

Necessito unes sabates ortopèdiques i un estudi del peu previ a la fabricació del motlle de la sabata, mentrestant no em queda altre remei que caminar tragant saliva abans de cada pas, ja que el dolor és insuportable.

També m’han girat 90° un queixal del seny, conseqüència de les pallisses del DERT de brians, requereix cirurgia maxil•lofacial tampoc hi ha res a fer, tret de menjar liquat i suportar un altre dolor 24/7/365…

M’alegra saber que gent com tu no li doneu l’esquena a una de les realitats més fosques i corruptes del nostre país.

Per escriure al company:

Agustí Chicharro Parent

Centre Penitenciari Lledoners

C-55, Km. 37

08250 Sant Joan de Vilatorrada

(Barcelona)

Presentació del llibre de Viviane Cantalapiedra a Tarragona

“Vómitos tardíos de una adolescernte rebelde” vol ser la primera part d’una saga de llibres amb histories reals sobre dones que han lluitat per ser lliures. Persones que han estat privades de llibertat per diferents motius. Viviane, l’autora, és educadora social feminista, va ser una de les creadores del col.lectiu Cassandra (format principalment per dones preses i expreses), ha participat en dos llibres col·lectius i col·labora en diverses universitats, entre d’altres coses.

El dissabte 26 d’abril a les 18’30h, la tindrem a La Gata Insubmisa (Tarragona) presentant el seu llibre i compartint amb nosaltres la seva experiencia.

Us convidem a coneixer el llibre i la seva historia.

Cartes, postals i poemes a la jornada del passat dissabte

El passat dissabte, els diferents grups que actualment formem part de La Col.lectiva (Reus) vam organitzar una jornada per donar vida a l’espai, compartir, i parlar del futur immediat: les dates de desallotjament pel 7,8 i 9 d’abril.

Entre d’altres activitats, vam organitzar un taller d’escriptura a persones preses, oferint informació, consells, resolent dubtes i intentant transmetre la importancia de les cartes com a eina per a combatre l’aillament, generar relacions socials amb l’exterior i seguir conectat amb el que passa fora. Va ser emocionant veure la implicació de les persones que estaven a l’activitat, i com de de cop van començar a agafar postals per a fer-les arribar a l’altra banda dels murs i, fins i tot, escriure cartes amb l’objectiu d’intentar mantenir una correspondencia continuada.

Durant tot el dia l’espai va estar decorat per la nostra exposició de dibuixos, poemes i mostres artístiques fetes per presxs de Catalunya i l’Estat. Podeu seguir veient-la si passeu per La Col.lectiva!

Breve comunicado desde Puerto III

El compañero Luis Karlos nos envía unas líneas para actualizar su situación y que sepamos de él. La carta es de este mes de febrero. Debajo ponemos su nombre y dirección por si alguien quiere ponerse en contacto con él.

Empieza otra nueva etapa de mi vida, ya he salido de primer grado de Puerto I, a segundo grado en Puerto III, y resulta que me traen al peor módulo, un régimen de Primer Grado (el módulo 1). No me dan la medicación que me puso un psiquiatra, se pasan los derecho por el forro, permiten que se agreda a los compas x ellxs, vamos que hace falta una inspección por la DGIIPP o defensa del pueblo. Esto tiene mucho de psicológico y es su política, poco puedo hacer yo solico.

Puerto I es un puto pozo, lo único k tiene de bueno es k te dan curro, más ahora otra vez indigente y a pulso, no se puede escribir desde allí pues ‘leían las cartas’ y en k he podido ¡aquí estoy de nuevo en lucha! Haber si hacemos un Huelga de Hambre rotativa exigiendo reivindicaciones.

Saludos a todxs. L.K.

Luis Carlos Marín Tapia

Centro Penitenciario Puerto III

Ctra de Jerez-Rota, Km 6.

11500 El Puerto de Santa Maria

(Cádiz)

Jornada conjunta a La Col.lectiva

Aquest proper dissabte 15 de març, els diferents grups que actualment formem part del centre social La Col.lectiva (Reus) hem organitzat aquesta jornada. Recordem que tenim una ordre de desallotjament pels dies 7, 8 i 9 d’abril, on la mà executora de l’Estat vindrà amb l’objectiu de rebentar portes i acabar amb aquest espai ple de vida.

Us convidem a passar per la jornada d’aquest dissabte, a estar atentes a les xarxes socials, a llegir i signar el manifest a: https://lacollectivareus.wordpress.com/ I a venir a la defensa de l’espai el proper abril.

Volen desallotjar La Col.lectiva!

La Col.lectiva és un espai alliberat de Reus desde fa 3 anys. La Corda, junt amb altres grups i projectes, utilitzem aquest espai per a reunir-nos, emmagatzemar material, realitzar jornades i tenir un punt de suport en poder ser nosaltres mateixes.

Recentment ha arribat una ordre de desallotjament, on ens dónen menys d’un mes fins a que la policia vingui a fotre’ns fora i a acabar amb aquest espai ple de vida. La data oberta pel desallotjament és el 7,8,9 d’abril, i durant aquests tres dies els mossos tindran plena disponibilitat per execturar la ordre per la força, a qualsevol hora.

Defensem La Col·lectiva. Defensem els espais alliberats.  #SomLaCollectiva.

Nos quedan las últimas sudaderas!!

Coincidiendo con la rifa anticarcelaria del pasado enero, decidimos hacer sudaderas como una manera mas de sacar algo de dinero para nuestro colectivo. Los beneficios van destinados directamente a las actividades de difusión que llevamos a cabo  (impresión de pegatinas, carteles, octavillas, comidas…) o a personas presas con quien tenemos contacto (sellos, envío de libros a las prisiones, peculios, ropa…).

Pasada la rifa, NOS QUEDAN SUDADERAS de TALLAS L y XL, disponibles en GRIS y en NEGRO. Si aun no la tienes…. anímate! Consigue la tuya por 20€ (nosotrxs nos hacemos cargo de los gastos de envío).

APROVECHA Y NO TE QUEDIS SIN!  Escríbenos a:  lacorda@riseup.net

Trasladan al compañero Steven Giraldo

Steven se encontraba preso en Huelva en unas condiciones muy abusivas, como relató en cartas publicadas anteriormente. Eso no cambió, sino que fue sucesivamente desgastando la paciencia del compañero, que insistía en pedir el traslado a un lugar donde tuviera familia cerca que lo pudiera visitar. Además, a partir del mes de agosto la comunicación por carta cesó, el centro penitenciario retenía el correo. En sus letras podemos sentir claramente la necesidad de amor y el abandono que sufre entre rejas, además si eres una persona visceral y que no se deja aplacar por los uniformes autoritarios, aún te incitan más, encendiendo esa furia y rabia que cualquier persona pudiera sentir si es privada de libertad y vejada. Los carceleros con su poder se burlan de ti, te rompen fotos de personas queridas, te intervienen el correo, incluso bloquean números de teléfonos de tus vínculos para que no puedas comunicarte con ellxs. Esto es lo que le sucede a nuestro compañero.

Sus sensaciones son duras como nos cita en su carta: << me siento vacío porque sé que prácticamente es como si estuviera muerto, la cárcel es el “cementerio de los vivxs”.>>

Y no solo le sucede con su situación personal, si no que es incapaz de quedarse de brazos cruzados cuando presencia una injusticia, eso también hace que entre en conflictos con funcionarios e incluso con los mismos presos. << Estoy harto ya de tanto abuso tanto psicológico como físico, tanto de presos como de funcionarios y médicos, el ver que aquí la gente tiene miedo y son sinvergüenzas, no tienen huevos de luchar contra este sistema corrupto y abusador. >>

Finalmente, en diciembre del año pasado tuvo una pelea con otro preso en la cual se involucraron carceleros, de los cuales se defendió. Esta pelea se hizo noticia y se dio voz a “sindicatos” de carceleros, que como siempre aprovecharon para pedir ser agentes de la autoridad. Esta pelea tuvo como consecuencia que Steven fuera enviado a primer grado. Unas semanas después fue trasladado a Picassent donde se encuentra, en el momento, tranquilo, aunque los problemas de comunicación han persistido. Prácticamente no tenemos noticias del compañero, envía cartas que nunca llegan y a veces parece que tampoco recibe todo lo que se le envía desde fuera, ni de nuestra parte ni de su familia. 

Por eso animamos especialmente a escribirle unas líneas para inundar de cartas y que sepan que no está solo ante el monstruo carcelario.

Para escribir al compañero:

Steven Giraldo Zapata

Centro Penitenciario de Picassent

Carretera N-340. Km 225.

46220 (Picassent) Valencia

«Maternidad y prisión» en la jornada TINTA PRO-PRESES de VALENCIA

El próximo sábado 22 de febrero estamos invitadas a participar de la «Tinta pro-preses» de Valencia. Las puertas se abren a las 10’00h, y a las 12’00h estaremos compartiendo nuestra charla «Maternidad y prisión». Aquí está el cartel de la pedazo jornada que se han currado lxs compxs!
Os animamos a pasar por el evento. Tatus, títeres, pelukeria, conciertos, charlas, serigrafia, presentaciones, comida… y odio a los carceleros!

«Se vive en un ambiente hostil y el preso se ve obligado a autoafirmarse»

Hemos querido compartir parte de una carta que nos han hecho llegar desde Mansilla de Las Mulas (León). Nos ha parecido que expone de forma clara y concreta algunas de las consecuencias que tiene la cárcel en las personas que se ven atrapadas en ella.

Centro Penitenciario de León. Enero 2025.

Los presos tenemos que afrontar una situación a veces desconocida, de incierta duración, de relación de dominación, en la que es imposible controlar los acontecimientos. Por otra parte, altera los ritmos vitales y origina una dependencia absoluta, falta de iniciativa y una ausencia de expectativas de futuro. Todo ello, unido a las humillaciones, monotonía, violación de la intimidad… origina nuevas pautas de comportamiento. La actitud permanente es de desconfianza ante todos los que le rodean.

Se tiene que vivir en un ambiente hostil y agresivo. Por lo que el preso se ve obligado a autoafirmarse frente a ese medio hostil para mantener unos niveles mínimos de autoestima. Por eso con frecuencia se adopta una actitud violenta y siempre a la defensiva. 
Al salir un dia de prisión existen una serie de condiciones que influyen en el desarraigo social. Trastornos originados por la cárcel, falta de posibilidades de trabajo, situación familiar… todo eso hace que sea casi imposible la inserción social. 
«Si un día ves un preso dormir no lo intentes despertar, ya que puede estar soñando con su hermosa libertad».