Ahir, 8 de març, vam estar presents a diferents mobilitzacions per visibilitzar aquelles que no hi poden ser. Que es troben allunyades d’allò que estimen, segrestades darrere les reixes, aillades del que passa fora dels murs. Les dones preses pateixen una doble condemna ja que, a més de la dura falta de llibertat, a elles les acompanya una major crítica social i el nombre de dones preses -comparat amb el dels homes- les invisibilitza. La presó és un espai masclista i patriarcal, una de les màximes representacions de la dominació, l’abús, el control, el càstig, la repressió. Les presons són contraries al feminisme.

Per tot això, vam voler estar presents i traslladar el discurs anticarcerari a la manifestació de Tarragona, donant veu a les preses, fent-les presents en aquest dia i en l’imaginari col·lectiu. I a la tarda ens vam sumar a la convocatoria de Barcelona, davant la presó de dones de Wad Ras, per transmetre força i calor a les dintre i que recordin que les tenim presents. Perquè no hi som totes, falten les preses.