El passat 26 de setembre la presó va endur-se la vida d’una altra persona. Aquesta vegada no ha estat algú que apareix en una noticia d’un diari digital, o el nom que ens arriba a través d’algun altre col·lectiu, o que ens comunica algú de dintre quan ens truca per telefon. No ha estat una persona desconeguda per nosaltres. Ha mort un company, algú amb qui feia uns anys que teniem relació, a qui haviem anat a veure, a qui li haviem entrat llibres, amb qui haviem compartit cartes, debats i poemes. Algú a qui ens estimavem.
J.O.P va morir per negligència mèdica del Centre Penitenciari de Lledoners (Barcelona). Feia almenys 3 mesos que es queixava de forts dolors abdominals i nausees que li impedien realitzar la seva vida normal (dins la anormalitat d’estar privat de llibertat i de moltíssimes altres coses). Un dolor que feia que li costés menjar i pel que va perdre gairebé 20 kilos. Desde la presó, com passa tantes vegades, no van fer-li cas. No van derivar-lo a cap especialista ni el van atendre amb un minim interès ni implicació professional. Només van estar donant-li nolotil, paracetamol i altres medicacions similars. Aquest setembre, quan va tenir un permís penitenciari, va aprofitar per arribar com va poder a l’hospital, on després de fer-li algunes proves, ja el van ingressar en estat terminal. Tenia un càncer ja amb metastasi. No podem imaginar el dolor i l’angoixa que devia viure durant tot aquest temps.
En el que portem de 2024 hem pogut comptabilitzar 18 persones mortes dins les presons catalanes. Segurament són unes quantes més. J.O.P ara també està en aquesta llista. Estem fartes de que el patiment sempre estigui al mateix costat, que no arribi mai a la banda dels que ens reprimeixen, ens apalissen, ens tanquen en presons, ens exploten, ens governen.
No ens resulta possible escriure desde la calma. Encara estem atravessades per la noticia i sentim ràbia, molta rabia. I tristesa, i frustració. J.O.P no ha mort per causes naturals -per molt que la seva mort segurament comptabilitzarà així-, no ha mort per un inevitable accident, o perquè ja es trobava en una vellesa avançada. Ha mort per culpa i a causa de la presó, i per abandonament mèdic. I hi ha responsables directes.
Aquesta noticia i tantes d’altres que ens arriben de i que ens relaten abusos, amenaces, agressions, xantatges, maltractes, negligències i morts ens encongeixen el cor, però també alimenten les nostres ganes i força per seguir lluitant i intentant posar una mica de llum a tanta foscor i horror.
Foc a totes les presons. No oblidem, no perdonem. 