Ens trobem en un moment dur i aterrador. Ja quasi ningú es sorprèn quan diem que la presó mata i destrueix, quan diem que és un sistema que segresta i castiga a les nostres families, amigues i veines més pobres pel fet de ser pobres o per oposar-se a aquest sistema.

La presó és una venjança sàdica, que sotmet a la desatenció mèdica, on ibuprofè i aigua és recepta per a tot, on es cronifiquen malalties i lesions perfectament curables fora de la presó. Un altre exemple el trobem en la desaparició del subsidi per excarceració, fet que complica encara més la vida fora de les reixes, i condemna altra vegada, empenyent a la marginalitat i la reincidencia.

En el que portem d’any, només a les presons catalanes han mort almenys 22 persones. Lamentem amb pena i rabia totes aquestes morts, la causa de les quals és, en esencia, l’existencia del sistema penitenciari. Xifres que segueixen ampliant una llarga llista.

Per tot això i per molt més, US CONVIDEM A VENIR EL PROPER 22 DE DESEMBRE A LA MARXA A LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC. No siguem còmplices del silenci: que la nostra veu traspassi els murs. QUE NO DOMESTIQUIN MAI LA NOSTRA RABIA!