Unes paraules després de la Marxa contra la presó de Mas d’Enric

El passat diumenge 22 de desembre va haver-hi la 1a Marxa contra la presó de Mas d’Enric que organitzavem desde La Corda. Estem molt, molt contentes d’haver pogut dur a terme aquesta jornada que esperem que sigui la primera de tantes altres.

A les 11’00h vam quedar a plaça Amèriques, punt cèntric del barri de Sant Pere i Sant Pau, i després de llegir un comunicat i donar algunes indicacions, es va començar el recorregut fins la presó, que va durar aproximadament una hora i mitja. Primer pel barri, després per carretera. De camí es van fer algunes parades per donar veu a diferents col·lectius. I vam voler posar especial atenció als testimonis, a través d’audios, que persones ex preses i familiars ens havien fet arribar en les setmanes anteriors. Van ser especialment significatives i profundes les seves paraules, i emotiva la seva voluntat d’estar presents.

Al arribar a la presó es van llegir poemes i exposar denuncies i algunes victories. També allí vam recuperar la campanya estatal coordinada del passat estiu sobre desatenció mèdica i morts a presó, a través d’un manifest i una performace. Vam parlar amb algunes persones que esperaven per entrar a comunicar, i vam pujar al mur que amaga i invisibilitza les que estan darrere les reixes, per intentar que sentissin els nostres crits i els arribés una mica del que estava passant fora.

Ens sentim emocionades de que aquesta marxa contra la presó s’hagi dut a terme. Va ser un dia màgic i ple de força. Volem agrair de cor a totes les persones que ens heu donat un cop de mà en la preparació d’aquest dia, a totes les que vau venir -algunes desde lluny-, a totes les que ens doneu suport. A totes les persones familiars i a les que han passat per la presó i que van enviar audios amb les seves reflexions i vivencies, i que algunes també estaveu allí caminant juntes. D’aquest dia en traiem sentiments d’alegria, rabia, tristesa, agraiment, caliu… però sobretot energia i ganes per seguir.

Perquè ningú serà lliure, fins que totes siguem lliures.

Que els murs no domestiquin la nostra rabia!

Deja una respuesta