Compartim aquí una dura carta de l’Agustí, pres actualment a Brians II. Ens parla dels ultims partes i sancions que li han posat i que han fet que se li denegui la possibilitat de tenir permisos de sortida. També ens parla de registres integrals, de l’acusació de tenir droga després d’un vis a vis, de com l’han tingut hores tancat en un vàter intentat fer-lo cagar. El resultat: un trasllat i comunicacions per locutori, vis a vis i paqueteria tallats amb la seva parella durant 9 mesos.

Centre Penitenciari Brians II. Agost 2025.

Estimat XXX; realment estan sent dies molt durs, molts canvis en poc temps.

Primerament em treuen del mod. 7 de Lledoners després d’haver-me robat i agredit gràcies a una falsa sanció on diu que jo repelo l’atac i li clavo un cop de puny. És fals i tinc 5 testimonis que ho podrien acreditar, però tant és si és cert o fals, quan la veritable intenció és treure’t del mòdul, perquè ells també em diuen que em treuen per vetllar per la meva integritat física i dies després, el contrari. Estic dos dies al DERT, i al 3r em retornen al mod.7 “on estava en perill” sols que em porten a la cel·la de sancionats.

El dia següent em tornen a canviar des del mod.7 al mod.3, igualment sancionat en aïllament en cel·la. Acabo pagant una sanció gratis en caràcter preventiu, ja que no va seguir el protocol reglamentari. Als 3 dies (14/06/25) tinc vis-a-vis, acabem i de nou l’únic que porten a fer un integral és a mi.

Els acompanyo, érem 8 dins la sala d’escorcolls, és indignant. Surto amb la instrucció del funcionari de tornar cap al mod, quan a mig camí veig córrer cap a mi 6 funcionaris, em vaig espantar; em diuen que a la cadira on m’he despullat i vestit hi havia un embolcall, el qual jo no havia vist en ma vida. Com és que ells no el veuen durant el cacheo? Eren 16 ulls i se’ls hi escapa un objecte prohibit en una cadira!!

Directament, em van dir que feia mesos que havien realitzat multitud de cacheos, inclús 3 visites a l’Hospital sense èxit en cap dels intents, i que no podien continuar així, l’embolcall me’l menjaria jo i de pas també em fotien el permís de sortida programat pel 3r trimestre del 2025, tot forma part d’un pla orquestrat per alguna ment pensant, però no sé qui és.

Envien 4 funcionaris a la meva cel·la, 1 dels quals va arribar just aquella setmana procedent del DERT de Brians-2 i denunciat per tortures. Doncs bé, fan veure que treuen un segon embolcall amb suposada droga. Ni la primera, ni òbviament la segona eren meves o les vaig entrar jo, però ara ja m’han ben fotut.

No contents amb tanta tortura se m’enduen al DERT, em posen en pilotes i fan un 2n cacheo. Em tenen des de les 20h fins les 11h del dia següent al “cagadero”, una habitació de 1,5x2m amb un foco de llum potent que no s’apaga de nit x no deixar-te dormir, un matalàs sense llençols amb 2 funcionaris a l’altra banda de la porta s’encarreguen d’estar observant, sense dignitat ni intimitat. Òbviament, l’element estrella del cagadero és un WC especial que el que surt va als dos funcionaris.

Ja que no tenia res vaig optar per fer-me plaques de manera voluntària, a lo qual van accedir encantats. Abans els hi vaig fer saber que pateixo d’estrenyiment crònic i consta a l’historial. Es van realitzar 2 plaques i davant meu una metgessa va dir que no hi havia res tret de les pròtesis a l’esquena.

Tornem al cagadero, ve el funcionari torturador de Brians-2 i em fa saber que la metgessa diu que podria ser que hi hagués algo entre les fixacions ortopèdiques. És rotundament fals i els mossos que em van portar ho saben, però ells ho fan servir de nou per utilitzar-ho com a justificació per deixar-me en el maleït cagadero sabent que no hi havia res. Sense aigua o medicació en plena onada de calor…

Transcorregudes les 15h, m’informen que l’única forma de tenir la certesa de no ser portador de droga seria tornant a anar a l’hospital i realitzar una 2a tanda de plaques, però judicialment no ho poden demanar i ha de ser voluntàriament. Tornem a l’hospital de Manresa i el resultat de les 6 plaques és negatiu, no hi ha res, ni abans ni després ni mai. Em tornen a veure els caps de servei per felicitar-me per haver pogut treure la droga i guardar-la, tot i estar vigilat per 2 funcionaris. És a dir que tot i existir 8 plaques no accepten la realitat, és més fàcil inventar un informe on siguin ells sempre els bons i herois. Tot seguit em tornen al DERT.

[…]

Al matí següent, em limiten les trucades a 7 setmanals, el temps de pati a 1,5h al dia les altres 22,5h a la cel·la i de nou sense la meva muleta prescrita mèdicament. Des de la direcció de Lledoners també em comuniquen la suspensió de vis-a-vis i paqueteria amb la meva dona durant 9 mesos.  [Després del trasllat a Brians 2 també li suspenen les comunicacions orals.]

Tot això sense notificació o motivació, deixa molt clara la vulneració del dret fonamental a la comunicació i el contacte amb l’exterior ha d’estar molt ben fonamentat, i haver causat un perjudici molt greu al funcionament del CP., no és el cas. Això ho sé gràcies al SIRECOVI que s’han personat i posat una queixa al respecte. Però és que és un no parar, no se’n cansen de mi.

Em sento torturat. Una mena de acoso y derribo sin cuartel.

És obvi que a nivell individual és impossible poder obtenir un resultat positiu en la guerra contra les presons, les quals anticipo seran abolides algun dia. Falta organització, unió i lideratge, sense aquestes condicions és impossible fer front, hauríem de poder ajuntar tots els esforços en un front comú.

Per escriure al company:

Agustí Chicharro Parent

Centre Penitenciari Brians II

Carretera de Martorell a Capellades, Km 23.

08635 Sant Esteve Sesrovires (Barcelona)