El suïcidi continua sent un tema invisibilitzat i envoltat d’estigma, malgrat que a l’estat espanyol es produeix un suïcidi cada dues hores i és la principal causa de mort no natural.

Però hi ha un col·lectiu altament afectat per les autolesions i els suïcidis. Un col·lectiu que no genera interès ni preocupació, i que rarament s’anomena en les ponències i materials sobre el suïcidi. Ens referim a les persones preses. Cada setmana moren persones darrere els murs; en molts casos per suïcidi. A més de la tortura que ja és en si mateixa la presó, hi ha certs factors que fan augmentar exponencialment el risc de suïcidi.

Un d’ells és l’aïllament, on les persones passen fins a 22 hores al dia tancades en una cel·la. A Catalunya els mòduls d’aïllament s’anomenen DERT (Departament Especial de Règim Tancat). La taxa de suïcidis en aquests espais és 3 vegades més alta que en la resta de mòduls, i 12 vegades més alta que fora de la presó.

Si parlem de suïcidis, hem de parlar de presons. Dir que l’objectiu de la presó és la reinserció social és una completa mentida. Les presons són espais de xantatge, de càstig, de violència cap a les persones preses, de pobresa, de falta d’assistència mèdica, de ruptura de vincles amb l’exterior. De sobremedicalització, d’aïllament, de soledat, de maltractaments, d’abusos psicològics, de contencions mecàniques, d’explotació laboral, d’indefensió jurídica, d’exclusió social i d’empenta al suïcidi.

Contra la cultura del càstig i contra les presons.

• Moltes persones viuen anys en aïllament pel seu grau / règim. No per sancions.
• L’aillament consisteix en passar 18, 20 o 22 hores en una cel·la.
• Les sortides al pati seran amb un grup reduït de presxs, amb una sola persona presa, o en completa soledat.