Ahir, 16 d’octubre, es realitzava a la universitat de medicina de Reus una xerrada anomenada “Estratègies per reduir el suïcidi a Catalunya”, organitzada per l’Acadèmia de ciències mèdiques. On assistia un representant de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i el director gerent de l’Hospital Universitari Pere Mata.

Vam pensar que podíem aprofitar l’ocasió per anar-hi i intentar fer alguna aportació en relació a la problemàtica dels suïcidis a les presons. La idea era interpel·lar aquestes persones com a professionals de la medicina, i saber la seva opinió sobre les mesures -o falta d’aquestes- per la prevenció del suïcidi dins les presons.

En el torn de preguntes vam expressar la nostra preocupació per l’augment del 120% dels suïcidis a les presons en els últims 12 anys a Catalunya i L’Estat Espanyol, segons el propi Ministeri de l’Interior. Vam deixar constància que en els actes institucionals gairebé mai es fa referència al col·lectiu de les persones preses, altament afectades pels suïcidis i les autolesions, on la taxa de morts per suïcidi ens els mòduls d’aïllament és fins a 12 vegades més alta que al carrer. Vam expressar també que tots els protocols als quals s’havia fet referència en aquell acte, no s’apliquen dins els centres penitenciaris, ja que fins i tot s’incompleix el protocol de Minnesota, aprovat l’any 2026 per les Nacions Unides, que obliga als Estats a permetre segones autòpsies a les famílies, o a prendre declaració immediatament a possibles testimonis, també a presxs.

Vam preguntar directament als ponents quina era la seva opinió sobre el tema i si podien explicar els protocols que s’apliquen en relació amb el suïcidi dins els centres penitenciaris, ja que si n’hi ha algun, és evident que no està funcionant. La resposta va ser reconèixer que no tenien cap informació del que passava a les presons, i sols van defensar que les autopsies a persones preses sempre les realitzen dos metges forenses.

A l’acabar la xerrada, vam estar repartint octavetes informatives a les persones assistents i parlant amb alguna d’elles. Perquè si parlem de suïcidis, hem de parlar de presons!