La temática de la Marcha contra la cárcel de Mas d’Enric de este año, era el porqué consideremos que todxs lxs presxs son politicxs, o que lo están por motivos políticos. Porque es el sistema social y económico el que señala y condena, y también hoy la cárcel castiga a las mas vulneradas o a quien se niega a vivir siempre en la precariedad.

Pedimos a varias personas presas con quien tenemos contacto, si querían participar de esta jornada, escribiendo un texto relacionado con esta temática. Sus cartas fueron leídas y compartidas durante el recorrido de la manifestación, rompiendo así un poco, la distancia dentro-fuera. Hemos pensado que también es interesante compartirlo en redes, para todas las personas que no estuvisteis ese día y para que las palabras de lxs compas de dentro lleguen mas lejos.

Centro Penitenciario de Ponent. Diciembre 2025.

Todxs lxs presxs deberíamos ser tratadxs por igual, ya que tenemos los mismos derechos y somos personas.

Un político de un partido entra en prisión y tiene celda individual, vis a vis todas las semanas, los beneficios penitenciarios en fecha (e incluso antes)… Un preso “común”, si sale, nunca saldrá en la fecha que le queda tras aplicarle los beneficios penitenciarios.

Por otro lado, se les olvida que la cárcel no es un castigo, se supone que es un trámite para reinsertarse en la sociedad. Pero la palabra “reinserción” queda muy grande para estxs verdugxs.
Nos ponen de 3 en 3 en las celdas que para los metros cuadrados que tienen no es legal. La comida sin variedad, sin timbres en las celdas, con chinches y cucarachas. Estamos hablando de Ponent, Lleida, una cárcel tercermundista, un juez de vigilancia que no vela por nosotrxs, todo una mafia.

Esta gentuza debería estar no trabajando en el sistema penitenciario, sino que son ellxs lxs que tendrían que estar presxs por maltratadores, asesinxs, corruptxs, incompetentes…

Dan muchas charlas sobre la igualdad de genero pero son machistas. Machistas por paralizar todo el centro de penitenciario de Ponent cuando pasan las mujeres para ir a algún sitio. Solo tienen un módulo, el módulo de mujeres. Además, si tienen un conflicto entre ellas, las aíslan en este patio pequeño hasta que les puedan aplicar el primer grado, que como no tienen espacio para ellas para cumplirlo, pues las enviaran a otra cárcel a cumplirlo, lejos de sus familiares y amigxs, rompiendo el vínculo familiar.

Reivindico que hay otras medidas en vez de tanto muro. Realmente pueden buscar cual es la raíz que conllevó a delinquir. Quizá le faltó un trabajo, quizá tenía un desahucio, o era para vivir con lujos. No todo el mundo lo hizo por el mismo motivo. Pero todxs merecen ser ayudados!

Un fuerte abrazo,

M.G.A

Perquè sabem que la legalitat respon als interessos de cada partit, igual que l’entramat judicial i penal, als mitjans de comunicació i als mercenaris de l’Estat com policies i carcellers. L’arbitrarietat de les lleis la podem veure quan durant la dictadura franquista es perseguia l’homosexualitat amb la llei de Vagos y maleantes, el gran crim de la pobresa i no ser normatiu. La reacció davant la injustícia feixista va tenir el seu punt àlgid durant la transició on el moviment anticarcerari era present als barris, on les veïnes formaven part. Sabien que la presó afectava a tothom, no es podia ser aliè. Se sabia que les lleis estaven fetes per caprici i que totes les preses ho estaven per un mateix motiu: la repressió.

No ens cansarem de recordar els motins i protestes que s’organitzaven dins de les presons. És irresponsable permetre que s’esborri el llegat: ¿com oblidar a la COPEL o la llista de reivindicacions de presos en lluita? ¿O les vagues de fam, els segrestos a carcellers o les plantades al pati?

Avui volem subratllar que totes les preses són polítiques. No creiem que diferenciar els presos entre polític i socials sigui el punt de partida adequat pel moviment anticarcerari. Perquè no volem la presó per ningú, estem contra la presó com a idea i com a institució. Fer aquesta diferenciació jerarquitza una realitat molt dura i considera que hi ha preses més importants que d’altres. S’oblida de la resta, el 95% de les persones que no han reivindicat el seu delicte com a “polític”.  No hi ha res més polític que lluitar per la llibertat des d’una cel·la. També avui hi ha moltes persones preses que escriuen, protesten, denuncien i s’organitzen. Saben que estan allí per unes circumstàncies de vida que no han escollit. La presó sempre castiga a les més vulnerades o a qui es nega a viure sempre en la precarietat.

Per això volem dir alt i clar que: La teva mare no mereix la presó per fer de mula en un aeroport, el teu fill no mereix la presó per conduir sense carnet, el teu veí no mereix la presó per buscar-se la vida.

Cada any hi ha entre 150 i 200 morts a les presons del conjunt de l’Estat. Sabem que aquesta aproximació és poc precisa i que la xifra final és més elevada. No ens fiem de les dades oficials ni de les causes de mort que assenyalen. Sabem de sobres que amaguen suïcidis, i morts en mans dels funcionaris sota l’etiqueta de “causa desconeguda”. Sabem de primera mà que si un company mor de càncer a un hospital mentre està de permís després d’una desatenció mèdica de mesos es netejaran les mans i ni tan sols entrarà en la seva freda base de dades. I també que les morts de les companyes migrades que no tenen família o entorn aquí ni intenten notificar a les famílies. Aquesta és la importància que donen a les vides dels presos.

Davant aquesta realitat, recordem i reivindiquem la idea de la COPEL “Que la sang encengui l’espurna de la llibertat!!” Aquesta frase obria la comitiva del taüt d’Agustín Rueda assassinat en mans dels carcellers de Carabanchel l’any 1978. Perquè en vessen molta de sang, no podem quedar de braços plegats esperant que la presó, la institució total, arribi a tenir consciència moral.

Gràcies per ser aquí, per no oblidar-vos de les preses, gràcies per acompanyar-nos un any més. Anem a cridar a les portes de Mas d’Enric que totes les preses són polítiques!

Que els murs no domestiquin mai la nostra ràbia! Llibertat a totes les persones preses!

El proper dissabte 22 de novembre us convidem a una jornada contra la supremacía blanca, vista i posada en pràctica des del feminisme. Un espai per compartir eines i poder aplicar pràctiques antiracistes en el nostre dia a dia.

La Corda hi serà present amb un taller de carteig a presxs. No sols comentant dubtes, inquietuds i preguntes que apareixen a l’hora d’escriure’ns amb algú que està a la presó. Sinó creant consciència de perquè és tan important per a les persones preses rebre cartes i el valor que aquestes tenen. També volem plantejar preguntes com perquè costa tant crear xarxa amb dones i disidències preses, perquè les seves veus costa que surtin a fora i perquè sovint resulta difícil visibilitzar les seves realitats.

Ens veiem aquest dissabte a Tarragona. Desmantellem entre totes la supermacía blanca!

Català:

Ja està aquí! Ja tenim el cartell de la Marxa contra Mas d’Enric d’aquest 2025. L’any passat ens vam animar a fer una manifestació fins a les portes de la presó de Mas d’Enric, a Tarragona. Aquest any volem repetir! Us esperem el dissabte 20 de desembre, al barri de Sant Pere i Sant Pau per caminar, compartir, cridar i conspirar juntes.

L’any passat denunciàvem en aquesta jornada la desatenció mèdica que atempta contra la vida de qui es troba a l’altra banda dels murs. Aquest any volem trencar amb els discursos segregadors, i dir que per nosaltres totes les preses són polítiques. Volem reivindicar que la diferenciació jerarquitza una realitat duríssima com és la presó, i considera que hi ha presxs més importants que d’altres. Totes les preses són polítiques, perquè el que les ha empès a dintre són unes lleis fetes en un moment determinat, i decidides i aplicades per polítics i jutges que actuen sota uns criteris concrets.

Estem en contra de la presó com a idea i com a institució. Perquè no volem que surtin algunes. Volem que surtin totes!

ENS VEIEM EL DISSABTE 20 DE DESEMBRE A LES 11’00. Que els murs no domestiquin la nostra ràbia!

Castellà:

Ya está aquí! Ya tenemos el cartel de la Marcha contra Mas d’Enric de este 2025. El año pasado nos animamos a hacer una manifestación hasta las puertas de la prisión de Mas d’Enric, en Tarragona. Este año queremos repetir! Os esperamos el sábado 20 de diciembre, en el barrio de Sant Pere i Sant Pau para caminar, compartir, chillar y conspirar juntxs.

El año pasado denunciábamos en esta jornada la desatención médica que atenta contra la vida de quien se encuentra al otro lado de los muros. Este año queremos romper con los discursos segregadores, y decir que para nosotrxs todxs lxs presxs són politicxs. Queremos reivindicar que la diferenciación jerarquiza una realidad durisima como es la cárcel, y considera que hay presxs más importantes que otrxs. Todxs lxs presxs son politicxs, porque lo que lxs ha empujado a dentro son unas leyes hechas en un momento específico, y decididas y aplicadas por políticos y jueces que actúan bajo criterios concretos.

Estamos contra la prisión como idea y como institución. Porqué no queremos que salgan algunxs, queremos que salgan todxs!

NOS VEMOS EL SÁBADO 20 DE DICIEMBRE A LAS 11’00. Que los muros no domestiquen nuestra rabia!

Cartes obertes, llegides, manipulades, retornades sense motiu, documentació personal desapareguda… No estem parlant de casos aïllats. De forma intencionada es juga amb la correspondència de les persones preses, s’utilitza per fer xantatge, per extreure informació o per destruir encara més a qui està darrere els murs. Les cartes són la principal via de comunicació de moltes persones preses, són una eina per reduïr l’aïllament, per seguir connectades i mantenir relacions socials amb l’exterior.

Hem sortit al carrer per continuar visibilitzant aquest fet tant greu i intentar interpel·lar a les treballadores de Correus. Les cartes no s’obren soles, carceller sabem que les obres tu! CARCELLER, NO ENS TOQUIS LES CARTES!

El año pasado hicimos estas sudaderas calentitas para el invierno, y nos quedan algunas tallas. Si aún no la tienes, si quieres otra, o si conoces alguien a quien le pueda molar, que sepas que tenemos tallas L y XL, disponibles en gris y en negro.

Podemos quedar en persona para dártela si estás por la zona de Tarragona y Reus, o te la enviamos donde nos digas. Valen 20€ y nosotrxs nos hacemos cargo de los gastos de envío.

Puedes pedir la tuya escribiendo un correo a: lacorda@riseup.net o enviándonos un mensaje al Instagram @lacordapresxs.

Destruye las cárceles, apoya a lxs presxs!

Després de la notícia de La Directa en relació amb les contencions mecàniques on es mostrava, junt amb un vídeo, la tortura que suposa una contenció mecànica, es va tornar a posar sobre la taula l’ús d’aquestes pràctiques a les presons. Aquí la notícia: https://directa.cat/una-gravacio-mostra-la-violencia-de-les-contencions-mecaniques-a-la-preso/

En altres països, com Itàlia i França, aquestes pràctiques estan abolides perquè es consideren una atrocitat, i en alguns altres països, com Alemanya, són molt residuals perquè sols es poden dur a terme per ordre judicial. En canvi, a l’Estat Espanyol i en especial a Catalunya s’utilitzen de forma habitual i com actuació davant qualsevol crisi nerviosa, conflicte o com a resposta de càstig.

Recollint dades de diverses fonts, hem elaborat aquests gràfics, que són aterradors. Un 31,3% de les contencions mecàniques duren fins a 10 hores. I gairebé un 20% duren de 10 a 24 hores. I, tot i això, hi ha persones que s’han passat dies i setmanes lligades de mans i peus. Per exemple, un home de 25 anys intern a Mas d’Enric (Tarragonès) que el mes de juny va estar 26 hores immobilitzat. O els casos de dos presos de Brians 2 i Brians 1 que van estar més d’un mes i catorze dies lligats a un llit del Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa.
D’acord amb la classificació de gènere binària establerta pel Departament, s’apliquen molt més a les dones preses.

El 64% de les contencions mecàniques de tot l’Estat Espanyol es realitzen a Catalunya. I el 63% van ser regimentals. És a dir, ordenades per carcellers de la mateixa presó i no per personal mèdic.

El que descriu l’article de La Directa i que veiem en el vídeo que l’acompanya, no és un fet aïllat ni una mala praxis per part d’alguns carcellers. A les presons cada dia hi ha persones lligades de mans i peus, aterrades en llits on no tenen cap capacitat de moviment, soles en una habitació sense poder-se moure i cagant-se i pixant-se a sobre.

Visibilitzem l’opacitat de la presó. Actuem contra la tortura.

Ahir, 16 d’octubre, es realitzava a la universitat de medicina de Reus una xerrada anomenada “Estratègies per reduir el suïcidi a Catalunya”, organitzada per l’Acadèmia de ciències mèdiques. On assistia un representant de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i el director gerent de l’Hospital Universitari Pere Mata.

Vam pensar que podíem aprofitar l’ocasió per anar-hi i intentar fer alguna aportació en relació a la problemàtica dels suïcidis a les presons. La idea era interpel·lar aquestes persones com a professionals de la medicina, i saber la seva opinió sobre les mesures -o falta d’aquestes- per la prevenció del suïcidi dins les presons.

En el torn de preguntes vam expressar la nostra preocupació per l’augment del 120% dels suïcidis a les presons en els últims 12 anys a Catalunya i L’Estat Espanyol, segons el propi Ministeri de l’Interior. Vam deixar constància que en els actes institucionals gairebé mai es fa referència al col·lectiu de les persones preses, altament afectades pels suïcidis i les autolesions, on la taxa de morts per suïcidi ens els mòduls d’aïllament és fins a 12 vegades més alta que al carrer. Vam expressar també que tots els protocols als quals s’havia fet referència en aquell acte, no s’apliquen dins els centres penitenciaris, ja que fins i tot s’incompleix el protocol de Minnesota, aprovat l’any 2026 per les Nacions Unides, que obliga als Estats a permetre segones autòpsies a les famílies, o a prendre declaració immediatament a possibles testimonis, també a presxs.

Vam preguntar directament als ponents quina era la seva opinió sobre el tema i si podien explicar els protocols que s’apliquen en relació amb el suïcidi dins els centres penitenciaris, ja que si n’hi ha algun, és evident que no està funcionant. La resposta va ser reconèixer que no tenien cap informació del que passava a les presons, i sols van defensar que les autopsies a persones preses sempre les realitzen dos metges forenses.

A l’acabar la xerrada, vam estar repartint octavetes informatives a les persones assistents i parlant amb alguna d’elles. Perquè si parlem de suïcidis, hem de parlar de presons!

El suïcidi continua sent un tema invisibilitzat i envoltat d’estigma, malgrat que a l’estat espanyol es produeix un suïcidi cada dues hores i és la principal causa de mort no natural.

Però hi ha un col·lectiu altament afectat per les autolesions i els suïcidis. Un col·lectiu que no genera interès ni preocupació, i que rarament s’anomena en les ponències i materials sobre el suïcidi. Ens referim a les persones preses. Cada setmana moren persones darrere els murs; en molts casos per suïcidi. A més de la tortura que ja és en si mateixa la presó, hi ha certs factors que fan augmentar exponencialment el risc de suïcidi.

Un d’ells és l’aïllament, on les persones passen fins a 22 hores al dia tancades en una cel·la. A Catalunya els mòduls d’aïllament s’anomenen DERT (Departament Especial de Règim Tancat). La taxa de suïcidis en aquests espais és 3 vegades més alta que en la resta de mòduls, i 12 vegades més alta que fora de la presó.

Si parlem de suïcidis, hem de parlar de presons. Dir que l’objectiu de la presó és la reinserció social és una completa mentida. Les presons són espais de xantatge, de càstig, de violència cap a les persones preses, de pobresa, de falta d’assistència mèdica, de ruptura de vincles amb l’exterior. De sobremedicalització, d’aïllament, de soledat, de maltractaments, d’abusos psicològics, de contencions mecàniques, d’explotació laboral, d’indefensió jurídica, d’exclusió social i d’empenta al suïcidi.

Contra la cultura del càstig i contra les presons.

• Moltes persones viuen anys en aïllament pel seu grau / règim. No per sancions.
• L’aillament consisteix en passar 18, 20 o 22 hores en una cel·la.
• Les sortides al pati seran amb un grup reduït de presxs, amb una sola persona presa, o en completa soledat.

Ayer 10 de octubre fue el día mundial de la salud mental. En los panfletos institucionales y campañas de sensibilización echamos en falta que se hable de la salud mental de las personas que tienen que vivir encerradas en cárceles, psiquiátricos, centros de menores, CIEs… ¿qué pasa con ellas?

Como grupo anticarcelario nos indigna el silencio sobre lo que ocurre en estos espacios y lo que les ocurre a quienes tienen que permanecer allí. Las cárceles son instituciones represivas, de maltrato y deshumanización, que atentan directamente contra la salud en su forma más amplia.

Hemos estado unas semanas recogiendo datos, informaciones y elaborando diapositivas sobre la salud mental, el suicidio y las contenciones mecánicas en las prisiones. Compartimos aquí las primeras. Esperamos que las encontréis interesantes, y que os enfaden y os preocupen igual que a nosotrxs.

Abajo los muros

• Entre las 70 cárceles del Estado Español que no son hospitales psiquiátricos penitenciarios, solo suman 2 plazas de psiquiatra.
• Entre los 2 hospitales psiquiátricos penitenciarios solo hay 4 plazas de psiquiatría.
• Hay menos de un psiquiatra por cada 10.000 personas presas. Un 30% menos que la media de la UE (que tampoco es buena).

*Las infografías reflejan los datos encontrados en distintos estudios de carácter académico institucional. Reflejan su mirada individualista, neurotípica, paternalista y binaria. Su selección para detallarlos se basa en la crítica a la propia institución, que es incapaz de sostener sus métodos con sus propias categorías y conclusiones. En las cárceles conviven psiquiatrización voluntaria y forzada.