Compartim aquí part de la carta d’un company pres a Brians (Barcelona). Hem trobat interessant especialment aquest fragment per la seva aportació sobre el CIRE, l’organisme que depèn del Departament de Justicia de la Generalitat, i que engloba un ventall d’empreses que fan negoci a costa de les persones preses. El CIRE gestiona i controla tots els curros que hi ha dintre, a més de tots els serveis, productes de l’economat… El compa també fa referencia a la impossibilitat d’obtenir permisos de sortida per la majoria de presxs, encara que hagin complert el temps de condemna necessari per poder sol·licitar-los.

Novembre 2021

Què passa X!! T’escric en aquest dissabte gris, mentre veig per la finestra com plou suaument i les gotes regalimen sobre el vidre de la puta sala de dia, on uns quants promouen la ludopatia amb el parxís i el dominó, altres veuen la tele i jo t’escric aquesta carta.

Segueixo amb el CIRE.

A les 12’08h he deixat d’escriure’t perquè és l’hora que ve el carro amb el menjar. Però no ha vingut fins la 13h. Entre 3 persones repartim el menjar a 100 tios aproximadament, mentre dinen recollim l’office, netejar mobles, fregar unes 100 safates a mà i després al rentavaixelles (que no es Balay, és de l’any 2007 quan van obrir). Després escombrem i freguem. Al matí baixem a les 07’45 per preparar tot l’esmorzar i després el repartim. I a la nit el mateix ritual pel sopar. En teoria són 6 hores, però sempre és bastant més que això. O sigui, que et passes el dia currant, un esclau del CIRE. Ens paguen 135 euros però amb els descomptes de Seguretat Social i IRPF ens queden uns 120 euros. Jo si tingués pasta, pel CIRE currava sa puta mother. Mira si són garrepes i retorçats que els dilluns, dia de cobro, el sopar és asquerosament inmenjable. ¿Perquè? Doncs perquè t’ho gastis a l’economat. Són uns grans fills de puta.

Sobre el tema dels permisos.

Quan tens la quarta part de la condemna completa tens dret a demanar permisos. Però tot es queda amb això. Tens dret a demanar-los, ja està. Els requisitis, a més de haver complert la part del teu càstig, és també “observar una bona conducta”. I aquí ja saps què considera aquesta gent una bona conduncta… Però posem que la Junta de Tractament et passa el permís com a favorable. El pres truca a la family tot content. Però la Junta ha enviat informes psicològics, socials, laborals, familiars… Molts d’aquests informes amb dades que fan que la jutge no valori positiva la sortida.

El jutjat de vigilancia es demora 40 dias per manifestar-se. Com que els informes no solen ser gaire positius, la jutge els denega. És a dir, la Junta del talego queda bé amb el pres però li passa la patata calenta a la jutge, que en el 99×100 dels casos els desestima. Sistemàticament. És tot molt feixista. I llavors la familia, a qui el pres li va dir que tindria permisos li diu “Que no sorties al juliol? Què has fet?”. I en tot aquest temps el pres s’estressa, es ralla, es desespera. I passa tant temps desde que ho va sol·licitar, i està amb un agobio tan bèstia, que es produeixen baralles, o el pillen fumant un peta o el pres rebenta i li diu quatre coses a un cap de mòdul i llavors…. Ya no hay permiso!

Si no realitzes cursos/programes que ofereixen (Creu en el canvi, Toxicomania, Para i Pensa etc) tampoc hi ha permisos. Si ets estranger i no tens domicili… “no hay arraigo, no hay permiso”. A la pràctica, la majoria de presos no tenen permisos. És un laberint impossible fet expressament així.

Una super abraçada! Et dec material vari (un tracte és un tracte). Salut, anarkia i perquè no, birra fria, encara que jo no sóc de beure.

Petons!