Ahir, 15 d’abril, ens trobavem a Tarragona com a mostra de solidaritat amb Alfredo Cospito, pres a Itàlia en vaga de fam desde el passat octubre per denunciar el règim d’aillament 41BIS, la cadena perpetua i la tortura carceraria. El proper 18 d’abril Alfredo té una audiencia a la Cort Constitucional, on es decidirà si se li apliquen atenuants o no a la condemna, fet que pot afectar al règim 41BIS. És per això que ahir els carrers d’Italia van tornar a omplir-se de movilitzacions, i també a diferents ciutats de Catalunya i l’Estat Espanyol van haver-hi convocatories com a mostra de complicitat.
A Tarragona es van reunir unes 25 persones, es va llegir un manifest i cridar diferents consignes. També es van repartir més de 200 octavetes informatives per la plaça Corsini i la rambla. Destacar l’apropament de persones molt joves que venien preguntant i interessant-se pel cas.
Les presons no solucionen cap dels problemes socials, ni tampoc les situacions i necessitats que han portar a les persones a trencar el que es coneix com a “justicia”, entre cometes. La presó busca aillar, doblegar, infantilitzar i castigar a totes aquelles persones que no encaixen en aquest sistema de merda, els marginats i marginades pel mateix sistema i la disidència que s’oposa a aquest.
Aquest es el cas d’Alfredo Cospito, pres a Italia, en règim de màxim aillament, conegut com 41BIS o “carcere duro”. Després de portar ja 9 anys a la presó, a Alfredo se li va aplicar el règim d’aillament 41BIS el passat mes de maig. Els principals motius, ser anarquista i seguir colaborant amb publicacions i debats i tenir contacte amb grups de l’altre costat dels murs. El règim 41BIS va néixer l’any 1986, inicialment destinat a lluitar i controlar a la màfia, però que s’aplica cada vegada més sovint a presos i preses acusades de delictes polítics.
Actualment a Itàlia hi ha 728 persones en aquest règim d’aillament extrem, que entre d’altres coses implica que durant els primers 6 mesos no hi ha visites ni trucades telefòniques, i després sols una sola hora de visita al mes i a través de vidre. Cap activitat esportiva o cultural. 23 hores al dia tancat en una cela. Un pati minuscul i cobert amb una reixa metàlica. Correspondencia amb l’exterior intervinguda i controlada. Prohibició de rebre cap llibre o objecte de l’exterior. Venjança d’estat.
Davant d’això Alfredo Cospito va decidir començar una vaga de fam el passat octubre, en protesta contra el 41BIS, la cadena perpetua i per posar a debat públic la tortura carcerària. Té clar que vol arribar fins al final, i com ell a dit “Estic llest per morir, només espero que algú continui la lluita”. L’estat de salut del company s’ha anat deteriorant progressivament, fins al punt que actualment es troba ingressat a l’hospital, sota permanent vigilancia policial i en una habitació on sols té llum artificial. El proper 18 d’abril el Tribunal Constitucional de Roma es pronunciarà sobre concedir o no atenuants a la seva condemna. És per això que avui els carrers d’Italia es tornen a omplir de solidaritat i lluita, i també desde Catalunya i l’Estat espanol hem volgut mostrar la nostra complicitat.
Amb paraules textuals d’Alfredo Cospito: “No em rendiré als vostres barrots, uniformes i armes. Em tindreu sempre com un irreductible i feroç enemic. No estic sol. Mai estaré sol. Els i les anarquistes mai estarem soles. Milers de projectes al cap, una esperança dins el cor que continua vivint cada vegada més forta i sempre compartida”.
Es per tot això i molt més, que com a persones que rebutgem el poder, la domincació i l’autoritat mai estarem a favor d’aquests centres d’extermini, i sempre mostrarem el nostre suport als presos i preses, especialment a qui decideix lluitar desde dins els murs.
Ni aillament, ni 41BIS, ni presons! Per una societat sense gàbies., a terra els murs.
