El centre penitenciari de Mas d’Enric té una capacitat per a unes 1.200 persones, i actualment n’hi ha unes 700. Els i les preses estan dividides en diferents mòduls, segons la tipologia del delicte. Preventius (M1), Toxicomanies (M2i3), Persones que ja surten de permisos (M4), Condemnes curtes (M5), Delictes violents (M6), Delictes sexuals i bandes criminals (M7), Dones (M8), Joves d’entre 18 i 25 anys (M9), DERT (M10), Infermeria (M11), Infermeria vulnerables (M12) i Ingressos.

Es tracta d’una presó molt nova, inaugurada a finals de desembre del 2015, i anomenada com «una de les presons més modernes d’Europa». Està dividida en espais comuns (on es troben les persones dels diferents mòduls) i espais específics (ubicats a dins de cada mòdul). Dins dels diferents mòduls hi ha unes petites biblioteques, i una biblioteca més gran a un espai comú, on també hi ha l’escola. A la biblioteca general hi ha contractada una persona del carrer amb estudis de bibliotecari/a, la qual té un o dos ajudants, que són presos. L’escola seria similar a una escola d’adults, on diferents mestres imparteixen estudis bàsics, ESO, català i castellà. També hi ha l’activitat d’arts escèniques, de guitarra i ràdio. També activitats esportives, dividides en el gimnàs, la pista i la piscina. Aquestes activitats les dirigeixen 3 monitors que han fet INEF.

La piscina de la presó de Tarragona ha estat un dels elements de més polèmica entorn als suposats «luxes» dels que gaudeixen els i les preses. Dir que aquesta piscina està tancada la majoria de l’any, ja que sols obre de juny a octubre. A més, l’accés a la mateixa no és lliure, sinó que cada dia li toca a les persones d’un o dos mòduls determinats, i en horaris concrets. Cosa que fa que si en aquelles hores una persona està treballant als tallers o té cita amb l’educador/a, per exemple, ja perd el dia de piscina. Si amb tots aquests filtres, encara hi ha més possibles persones a accedir a la piscina que la capacitat d’aquesta, és el monitor el que escull, en funció del comportament i la «classificació» dels presos/es. Això fa que, a la pràctica, hi hagi persones que mai o gairebé mai puguin accedir a la piscina, o puguin fer-ho comptats dies en tot l’estiu.

Els presos i preses són classificats en funció del seu comportament i de que compleixin o no el que se’ls demana en els programes de «reinserció». Aquesta classificació es fa mitjançant lletres: A, B,C,D i E. Sent la A la millor classificació (no tens partes, avisos, segueixes el tractament, vas a l’escola, treballes…) i la D la pitjor. Aquesta classificació és un xantatge més, ja que a partir d’aquesta se t’atorguen o se’t treuen uns «privilegis», com l’accés a la piscina o la possibilitat de tenir 2 vis a vis al mes, en comptes d’un.

Com en la majoria de presons, hi ha persones en 1^r grau (aillament), 2ⁿ grau (règim «normal», la majoria de les persones que estan a la presó) i el 3^r grau (la gent que ja fa sortides a l’exterior). Dins d’aquest, trobem el 3^r grau mig, que serien aquells que estan tota la setmana a la presó i surten al cap de setmana, o el 3^r grau complet, que serien les persones que fan vida a fora i van a dormir a la presó. Aquests últims es troben a l’antiga presó de Tarragona (C/Avinguda República Argentina).

A la presó de Mas d’Enric homes i dones estan separats en quan al mòdul (incloent pati i cuina), però si que tenen accés a les mateixes activitats i tallers, de manera que hi ha certs espais on homes i dones coincideixen. La principal desigualtat que tenen és que els homes, estan dividits segons el delicte i les seves particularitats. En canvi les dones estan totes juntes, en un mòdul. Això comporta menys personalització i més conflictes i incomoditats en el dia a dia, ja que estaran juntes les que hagin comès un delicte de sang, amb aquelles amb molts problemes de drogues o la que entra per primera vegada per un furt.

Com en totes les presons catalanes, el negoci dels tallers, els productes i els serveis es fa a través del CIRE. El CIRE funciona com una suposada empresa pública, però formada per moltes empreses privades, que són les que gestionen des dels tallers, fins als productes de l’economat o el menjar. El CIRE és una màfia que genera molts beneficis a costa d’explotar els presos i preses. En el cas dels tallers, els presos/es no tenen cap tipus de dret (ni a fer vaga, ni a sindicalitzar-se…), si no poden anar a treballar perquè tenen una entrevista amb el psicòleg -per a posar un exemple- aquell dia no el cobren. El salari és baixissim: 100 o 200 euros al mes. I els economats, que és on la major part dels presos i preses gasten una bona part del seu sou, també són del CIRE, per tant és un negoci rodó. Dir a més, que els preus dels productes de l’economat són entre una i dues vegades més cars que al carrer. El menjar el fan els mateixos presos (és una de les feines de dins la presó) amb productes i ingredients del CIRE. La qualitat dels aliments és pèssima (la més barata del mercat i amb restes que ningú vol o que al carrer ja no es podrien vendre), i el menú molt poc variat i saludable.

Cada centre d’extermini té característiques diferents, però el fons i la finalitat són comunes. Les presons, totes elles, són centres que busquen anul·lar a les persones, sotmetre-les i desposseir-les. Convertir-les en mercaderia sumisa. Degradar-les mitjançant la jerarquia, la dominació i l’autoritarisme. És per això que hem decidit intentar tirar endavant aquest grup anticarcelari.